Cap 1: La importància de la comunicació oral
Es valora molt saber parlar en públic perquè no s'ensenya.
Sis coses sobre els nervis:
-Efecte melic: L'orador es mira el melic i sap que el públic nota el seu nerviosisme. No sempre és cert.
-És normal estar nerviós. Ho provoca l'adrenalina i fa que el cervell vagi més ràpid.
-Bona preparació és millor garantia: un bon guió per cridar l'atenció i anar més confiat.
-Més autoconfiança. Només se'n apren parlant-hi.
-Trucs: respirar lent, beure aigua, somriure...
-Recursos al quedar-se en blanc: reconèixer-ho, fer preguntes.
Cap 2: Com parlar bé en públic
-Improvització i naturalitat: no llegir
-Guió i memòria. S'ha de tenir coneixement i venir preparat.
-El feedback, la mirada. És la influència de la reacció del públic en el discurs. Mirant als ulls del públic es demostra seguretat. Pot provocar saltar-se una part que s'intueix que no interessarà, explicar anècdotes o acudits...
-Importància de la veu:
- Volum: anar-lo modificant per cridar l'atenció.
- Velocitat: no lent perquè avorreix, ni ràpid perquè confon.
- Vocalització: per entendre-ho fàcilment.
- Actitud: simpatia.
- Entonació
- Gràfics d'entonació
- Respiració: calen pauses i respiració diafragmàtica (agafar aire i portar-lo a l'estómac).
- Silenci: per evitar-lo s'utilitza bé, doncs, és a dir...
-Clar, precís i breu
-Amb exemples, comparacions, anècdotes, citacions, refranys, humor...
-Amb figures retòriques com paradoxes, eufemismes, ironies...
-Amb un domini del català (correcció lingüística, dialectalismes...)
Cap 4: El llenguatge corporal
-Actitud: Començar somrient per donar confiança.
-Posició del cos: Donar imatge de seguretat. Dret, peus separats, braços al costat del cos i posició d'equilibri.
-Gesticulació: Dóna energia, convicció i sinceritat. Ha de ser natural, mostrar les mans i evitar tics.
-Mirada: S'ha de mirar a tothom personalment per captar la seva atenció.
-Conductisme (controlar el cos): Si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d'aquella conducta.
Cap 5: Tipus de mitjans audiovisuals
-Informació visual: suport de la paraula i el gest.
-No s'ha d'abusar dels audiovisuals, només són un suport.
-Informació estadística: Hi ha gràfics de barres, lineals i circulars o formatgets.
-Informació no estadística: Els esquemes són fàcils d'entendre.
-Exposicions en power-point: Si s'escolta i es veu, l'efecte serà doble perquè haurà arribat pels dos sentits.
Cap 6: Com preparar un discurs, el guió
El guió d'un discurs és el conjunt d'idees ordenades que es volen transmetre al públic.
Mètode per preparar un guió:
-Aproximació i esquema general: Reflexió sobre el públic, els objectius, les idees principals i els mitjans.
-Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
-Aprendre a pensar: Parlar en públic és pensar en veu alta.
Tècniques per buscar idees. La creativitat:
S'ha de dominar el tema i a partir d'aquí definir, comparar, contrastar, donar causes i efectes i argumentar. Hi ha tres maneres:
-Documentació i coneixement del tema.
-L'estrella, les 6W (what, who, where, how, when, why)
-El cub: Donar resposta a les 6 cares del cub (descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho, argumenta-ho).
Tècniques creatives: El discurs ha de cridar l'atenció, ser interessant i sorprenent. El brainstorming o pluja d'idees preten explorar un tema i trobar idees creatives i originals.
Tècniques per estructurar: Quan tenim les idees, les hem d'ordenar en mapes conceptuals o esquemes lineals.
Tècniques per valorar i sintetitzar: Decidir què és el més important i resumir al màxim.
Saber escoltar: Tant les reaccions del públic com saber què li interessa. Un bon comunicador sap escoltar i dir en cada moment el que és més adient.
Ser positius per agradar més a la gent. Mirar com es diuen les coses.
http://www.libros.universia.es/Libro-COM-PARLAR-BE-EN-PUBLIC/9788496499577/327693 |
Moltes gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada