La propia veu

Avui dimarts 18 d'Octubre, hem començat la sessió de seminari parlant sobre el feng shui, un sistema xinès que preten aconseguir una millor vida per la pròpia persona.

Tot seguit, la Alba Bernal ha llegit el seu text, un fragment de la Plaça del Diamant de Mercè Rodoreda.

Hem posat un adjectiu describint la veu de cada una, segons la frase que vam dir ahir. Segons les opinions de les meves companyes, la meva veu és enèrgica, riallera, alegre, tranquil·la, positiva i es pot representar amb el color groc o blau.
Jo penso que la meva veu és potent i enèrgica i acostumo a parlar fort. Generalment, és una veu alegre. Representaria el color groc, blau, salmó, color carn.

Després, ens han ensenyat una imatge d'un nen fent un mal gest, que circula per Internet des de fa uns quants anys. És un nen d'uns 3-4 anys de raça àrida que està veient un partit. Està col·locat al centre de la foto amb el fons borrós. Fa un gest faltant al respecte amb la mà. La sensació que dóna és que està agressiu i rabiós. Porta una samarreta de l'equip que li va gran i l'escut de l'equip pintat a la cara. Té passió per l'esport, fanatisme. Deduim que el pare deu ser agressiu i el nen l'imita. Hi ha falta de valors i de respecte. Totes nosaltres hem coincidit en que ens fa pena veure aquest nen tant petit fent aquest gest.
Aquesta imatge ens ha portat a parlar sobre l'esport: la competitivitat, el sacrifici...
Com que moltes de la classe som o hem estat esportistes, no hem trigat gens en treure la conclusió que l'esport ha de ser fet per divertir-se i superar-se, però mai amb l'objectiu de deixar malament al rival, ni faltar-li al respecte.




Moltes gràcies!