Aquesta és la darrera entrada que faré aquest semestre. Intentaré seguir actualitzant el bloc el màxim possible, però crec que serà complicat amb la feina de la universitat.
En el moment en el qual ens van demanar de crear-nos un bloc personal on penjar-hi el que feiem a les classes em va semblar una molt bona idea, ja que mai n'havia creat cap. Però a mida que va anar passant el semestre, em va ésser més complicat trobar temps pel bloc. Crec que me'n he sortit força bé i he aconseguit tot el que em proposava.
Gràcies a GTIC he après que tinc molts programes informàtics al meu abast que poden ser molt necessaris quan fagi de mestra, on haig de buscar tot tipus d'informació i quina és la manera més segura de fer les coses.
Gràcies a COED he après a controlar millor els nervis i diverses claus per aprendre a parlar correctament en públic.
Gràcies al Seminari, he après com funciona la universitat, especialment la carrera de mestra, com s'ha de tractar als alumnes i als pares, i com donar la pròpia opinió sobre cada tema en grup.
Crec que ha valgut molt la pena crear aquest bloc, ja que m'ha fet aprendre moltíssimes coses. Desitjo poder ajudar a moltes persones, sobretot futures mestres, a partir del meu bloc.
Moltes gràcies!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dimarts, 27 de desembre del 2011
divendres, 23 de desembre del 2011
Quim Monzó, un bon comunicador
En aquesta entrada vull fer un petit resum sobre el nostre treball del bon comunicador. A les assignatures de COED i GTIC ens van demanar que seguíssim per grups a una persona que consideressim que era un bon comunicador i que creessim un blog on expliquessim que haviem anat descobrint sobre ell.
En el meu grup vam triar al Quim Monzó, un narrador i periodista català nascut a Barcelona el 1952. Ha escrit en diversos diaris com l'Avui, El Periódico de Catalunya i El País. Actualment, publica una columna diària a La Vanguardia. Ha col·laborat des dels anys 80 a Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1 i això l'ha fet guanyar popularitat com a autor català.
Es una persona a qui agrada estar sol, és observador, crític, reflexiu, curós amb els detalls i li agrada sentir-se lliure.
A l'hora d'escriure, barreja el registre realista i líric amb el fantàstic i grotesc. Té un gran domini del llenguatge i molta precisió descriptiva. Escriu de manera molt clara i amb vocabulari estàndard. Sap transmetre allò que vol dir de manera exacta.
A l'hora de parlar, es fa entendre, tot i que els seus tics distreguin una mica al públic. Té una veu forta i greu i una mirada intensa i penetrant, que capta l'atenció de la gent.
Utilitza l'humor per apropar-se al públic i parla de temes actuals amb llenguatge col·loquial.
Us adjunto a continuació un enllaç al nostre blog: http://quimmonzocomunicador.blogspot.com/
Moltes gràcies!
En el meu grup vam triar al Quim Monzó, un narrador i periodista català nascut a Barcelona el 1952. Ha escrit en diversos diaris com l'Avui, El Periódico de Catalunya i El País. Actualment, publica una columna diària a La Vanguardia. Ha col·laborat des dels anys 80 a Catalunya Ràdio, TV3 i RAC1 i això l'ha fet guanyar popularitat com a autor català.
Es una persona a qui agrada estar sol, és observador, crític, reflexiu, curós amb els detalls i li agrada sentir-se lliure.
A l'hora d'escriure, barreja el registre realista i líric amb el fantàstic i grotesc. Té un gran domini del llenguatge i molta precisió descriptiva. Escriu de manera molt clara i amb vocabulari estàndard. Sap transmetre allò que vol dir de manera exacta.
A l'hora de parlar, es fa entendre, tot i que els seus tics distreguin una mica al públic. Té una veu forta i greu i una mirada intensa i penetrant, que capta l'atenció de la gent.
Utilitza l'humor per apropar-se al públic i parla de temes actuals amb llenguatge col·loquial.
 |
| http://www.lletra.com/es/autor/quim-monzo |
Moltes gràcies!
divendres, 16 de desembre del 2011
Recitació d'una poesia
Avui dia 16 de Desembre a la classe de COED m'ha tocat recitar la meva poesia. Es titula La Ginesta i va ser escrita per Joan Maragall. Si voleu veure tota la lletra en aquest enllaç trobareu l'entrada on la vaig penjar:
http://mireiaalegre.blogspot.com/2011/11/poema-per-recitar.html
Us deixo a continuació el vídeo de la meva recitació. Espero que us agradi!
Moltes gràcies!
http://mireiaalegre.blogspot.com/2011/11/poema-per-recitar.html
Us deixo a continuació el vídeo de la meva recitació. Espero que us agradi!
Moltes gràcies!
dimarts, 13 de desembre del 2011
Treball de territori/identitat
Avui dia 13 de Desembre, la Sandra Villa, la Cristina Villaronga i jo hem exposat el nostre treball de territori/identitat.
Es titulava Una persona, mil somriures.
Hem introduit el tema amb la següent frase: "Comença el teu dia amb un somriure i podràs apreciar com és de divertit desentonar amb tothom".
Hem explicat primerament què és el somriure i els beneficis d'aquest. Hem parlat del que s'expressa amb un somriure mitjançant un Glogster on apareixíen fotos de les tres rient de petites i de grans, per relacionar-ho amb la identitat.
També hem parlat d'estereotips de somriures (quin sexe riu més i quines cultures) i d'alguns consells per aprendre a riure.
Finalment, hem parlat sobre la tristesa i la risoteràpia com a mètodes per combàtre'l, i hem ensenyat un vídeo sobre risoteràpia a un grup de joves.
Aquest treball ens va portar moltes hores de preparació, quedant fora dels horaris de la Uni i mitjançant la divisió de feines i el treball amb google docs. A part de la presentació, hem fet un glogster amb les nostres cares somrient de petites i actualment, hem buscat un vídeo per complementar el treball, hem llegit cinc llibres relacionats amb el tema de somriures i risoteràpia, hem intentar construir les frases que diriem de manera correcta i amb les nostres paraules...
Era un tema complicat, malgrat això, penso que ens en vam sortir prou bé, sobretot pel fet que ens sentiem força identificades amb el tema!
I per acabar de concloure tot el treball, hem dit la següent frase:
No deixem mai de somriure i la vida ens somriurà.
Us adjunto una imatge molt maca de les que hem posat al treball i la presentació en Power-Point que hem posat:
http://www.slideshare.net/crisa2/presentacio-somriures
Moltes gràcies!
Es titulava Una persona, mil somriures.
Hem introduit el tema amb la següent frase: "Comença el teu dia amb un somriure i podràs apreciar com és de divertit desentonar amb tothom".
Hem explicat primerament què és el somriure i els beneficis d'aquest. Hem parlat del que s'expressa amb un somriure mitjançant un Glogster on apareixíen fotos de les tres rient de petites i de grans, per relacionar-ho amb la identitat.
També hem parlat d'estereotips de somriures (quin sexe riu més i quines cultures) i d'alguns consells per aprendre a riure.
Finalment, hem parlat sobre la tristesa i la risoteràpia com a mètodes per combàtre'l, i hem ensenyat un vídeo sobre risoteràpia a un grup de joves.
Aquest treball ens va portar moltes hores de preparació, quedant fora dels horaris de la Uni i mitjançant la divisió de feines i el treball amb google docs. A part de la presentació, hem fet un glogster amb les nostres cares somrient de petites i actualment, hem buscat un vídeo per complementar el treball, hem llegit cinc llibres relacionats amb el tema de somriures i risoteràpia, hem intentar construir les frases que diriem de manera correcta i amb les nostres paraules...
Era un tema complicat, malgrat això, penso que ens en vam sortir prou bé, sobretot pel fet que ens sentiem força identificades amb el tema!
I per acabar de concloure tot el treball, hem dit la següent frase:
No deixem mai de somriure i la vida ens somriurà.
Us adjunto una imatge molt maca de les que hem posat al treball i la presentació en Power-Point que hem posat:
 |
| http://unblocsobrelluisllach.blogspot.com/2008/09/i-somriures.html |
Moltes gràcies!
dilluns, 28 de novembre del 2011
Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat
Avui, dia 28 de Novembre, a la classe de COED hem parlat sobre l'estructura de l'exposició oral.
Estructura del discurs:
1. Introducció: es presenten el tema i els objectius. S'ha d'intentar conquerir al públic, captar la seva atenció.
"Allò que comença bé ja està mig acabat".
Fórmules introductòries:
-Definició: Breu comentari sobre el títol del tema
-Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
-Preguntes: Una manera d'anticipar-se.
-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
-Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents.
-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
-Anècdota: Historieta ben escollida o anècdota personal que conclueixi el tema.
2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Amb exemples, humor... per agradar al públic. Es fa una selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs. Passar del cas concret al cas general.
3. Conclusió: es fa una síntesi final i es tanca el discurs. Fórmules de tancament:
-Repetir la introducció
-Resumir els punts principals
-Invitació a l'acció
-Anunci d'un esdeveniment futur
-Promesa
-Apel·lar als sentiments
Espero que aquest resum ens pugui servir a tots i totes per futures exposicions durant aquests quatre anys.
Moltes gràcies!
Estructura del discurs:
1. Introducció: es presenten el tema i els objectius. S'ha d'intentar conquerir al públic, captar la seva atenció.
"Allò que comença bé ja està mig acabat".
Fórmules introductòries:
-Definició: Breu comentari sobre el títol del tema
-Presentació d'objectius: Explicitar-los motiva i centra l'atenció dels oients.
-Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
-Preguntes: Una manera d'anticipar-se.
-Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
-Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents.
-Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
-Anècdota: Historieta ben escollida o anècdota personal que conclueixi el tema.
2. Desenvolupament: es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Amb exemples, humor... per agradar al públic. Es fa una selecció i ordre de les idees segons l'objectiu del discurs. Passar del cas concret al cas general.
3. Conclusió: es fa una síntesi final i es tanca el discurs. Fórmules de tancament:
-Repetir la introducció
-Resumir els punts principals
-Invitació a l'acció
-Anunci d'un esdeveniment futur
-Promesa
-Apel·lar als sentiments
Espero que aquest resum ens pugui servir a tots i totes per futures exposicions durant aquests quatre anys.
Moltes gràcies!
dimecres, 23 de novembre del 2011
Primeres exposicions de territori
Ahir, 22 de Novembre vam començar les exposicions de territori. Són les primeres exposicions que fem a nivell de tot el grup J i el Jordi Simon i la Rosa Soler ens han comentat els errors més importants i ens han donat alguns consells per millorar les exposicions.
Primerament, és important mantenir el factor sorpresa fins al final. No ensenyar alguna cosa abans de parlar-ne.
En segon lloc, s'ha de dir d'on s'han tret totes les fotos, vídeos o sons que utilitzem, encara que siguin en una exposició.
També ens van explicar els aspectes que tindrien en compte a l'hora de valorar les exposicions. Són els següents:
-Objectiu de l'exposició
-Introducció
-Selecció i ordenació de les idees
-Exemplificació
-Conclusió
-Temps
-Llenguatge corporal
-Veu
-Actitud
-Correcció lingüística
-Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir
-Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir
-Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans
I, per aprendre a valorar altres exposicions, ens han fet comentar les coses positives, negatives i la complementarietat expressió oral-suport TIC de les presentacions dels altres grups.
Moltes gràcies!
Primerament, és important mantenir el factor sorpresa fins al final. No ensenyar alguna cosa abans de parlar-ne.
En segon lloc, s'ha de dir d'on s'han tret totes les fotos, vídeos o sons que utilitzem, encara que siguin en una exposició.
També ens van explicar els aspectes que tindrien en compte a l'hora de valorar les exposicions. Són els següents:
-Objectiu de l'exposició
-Introducció
-Selecció i ordenació de les idees
-Exemplificació
-Conclusió
-Temps
-Llenguatge corporal
-Veu
-Actitud
-Correcció lingüística
-Adequació del recurs tecnològic escollit a l'objectiu que es vol aconseguir
-Ús correcte del recurs en el context en què s'ha de fer servir
-Coherència en l'ús combinat dels diversos mitjans
I, per aprendre a valorar altres exposicions, ens han fet comentar les coses positives, negatives i la complementarietat expressió oral-suport TIC de les presentacions dels altres grups.
 | |
| http://blogs.ua.es/psicologiaeducacio/ |
dissabte, 12 de novembre del 2011
Poema per recitar
Us deixo aquí el poema que he triat per la classe de COED, que recitaré davant de la classe.
L'he triat perquè ja me'l van ensenyar quan estudiava l'ESO i des d'aquell moment, sempre m'ha semblat molt maco. Espero que el pugueu disfrutar!
L'he triat perquè ja me'l van ensenyar quan estudiava l'ESO i des d'aquell moment, sempre m'ha semblat molt maco. Espero que el pugueu disfrutar!
La
ginesta
Joan
Maragall
 | |
| http://www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola/plantes/ginesta.htm |
dimecres, 9 de novembre del 2011
Descripció d'un company
A la darrera classe de COED, el 8 de Novembre, vam haver de portar una fotografia d'un company de classe o d'una part del seu cos en la qual ens haguéssim fixat anteriorment.
També havíem de afegir-hi un lema i una breu descripció de la persona.
Vam observar amb tranquilitat les fotos de cadascuna i les vam comentar amb totes les noies de la classe.
La fotografia li vaig fer a l'Andrea un dia al sortir de la Universitat. Li'n vaig fer tres o quatre i finalment, em vaig quedar amb aquesta. Llavors vaig retallar-li part de la cara per deixar el somriure, que era el que volia ressaltar. Per dur a terme la descripció, vaig basar-me primer en la manera de ser i després en el físic.
Us deixo aquí a continuació la descripció que vaig fer-li. S'ha de tenir en compte que fa tant sols un mes i mig que la conec i tampoc se moltes coses sobre ella.
He escollit aquesta frase com a lema de la foto perquè em sembla molt certa i estic segura que moltes vegades les coses ens sortirien millor si les veiessim de manera més positiva.
La noia a la qual descric es diu Andrea Marco i la vaig conèixer ja fa més d'un mes, quan vam començar la universitat a Blanquerna.
Des de que la vaig conèixer vaig descobrir el seu preciós somriure, sempre present a la seva cara malgrat pugui tenir problemes.
L'Andrea és una persona molt alegre i sociable. Li agrada molt xerrar i és optimista. És una mica impuntual però molt bona noia.
És esportista i li agrada molt sortir de festa.
Físicament, és prima i de mitjana altura, amb la pell morena.
Té els cabells castanys, llargs i llisos, i molt brillants.
La seva cara és ovalada, té la boca gran, els llavis carnosos i els ulls marrons.
Moltes gràcies!
També havíem de afegir-hi un lema i una breu descripció de la persona.
Vam observar amb tranquilitat les fotos de cadascuna i les vam comentar amb totes les noies de la classe.
La fotografia li vaig fer a l'Andrea un dia al sortir de la Universitat. Li'n vaig fer tres o quatre i finalment, em vaig quedar amb aquesta. Llavors vaig retallar-li part de la cara per deixar el somriure, que era el que volia ressaltar. Per dur a terme la descripció, vaig basar-me primer en la manera de ser i després en el físic.
Us deixo aquí a continuació la descripció que vaig fer-li. S'ha de tenir en compte que fa tant sols un mes i mig que la conec i tampoc se moltes coses sobre ella.
 |
| La vida et somriu si la mires somrient |
He escollit aquesta frase com a lema de la foto perquè em sembla molt certa i estic segura que moltes vegades les coses ens sortirien millor si les veiessim de manera més positiva.
La noia a la qual descric es diu Andrea Marco i la vaig conèixer ja fa més d'un mes, quan vam començar la universitat a Blanquerna.
Des de que la vaig conèixer vaig descobrir el seu preciós somriure, sempre present a la seva cara malgrat pugui tenir problemes.
L'Andrea és una persona molt alegre i sociable. Li agrada molt xerrar i és optimista. És una mica impuntual però molt bona noia.
És esportista i li agrada molt sortir de festa.
Físicament, és prima i de mitjana altura, amb la pell morena.
Té els cabells castanys, llargs i llisos, i molt brillants.
La seva cara és ovalada, té la boca gran, els llavis carnosos i els ulls marrons.
Moltes gràcies!
diumenge, 6 de novembre del 2011
Els missatges subliminals dels anuncis
A l'última classe de COED, el 4 de Novembre, vam visualitzar una entrevista de Guillermo Orozco titulada Educació en comunicació audivisual.
Podeu trobar-la obrint aquest link: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24198
Després vam veure anuncis de diversos productes:
-La marca Galerias: és un anunci trencador on apareixen nens i nenes sortint de la classe corrent. Explica com de resistent és la roba i associa la felicitat d'acabar les classes amb la música alegre. Converteix en un fet normal el que els nens s'empentin i empentin al professor al sortir de classes.
-Cotxes Golf: associa el fet de tenir un Golf amb tenir èxit i ser feliç. És en blanc i negre per poder veure les coses més clares. La música és clàssica per mostrar elegància. Diu que tots necessitem alguna cosa en què confiar, dóna el valor d'una persona a un cotxe.
-Colònia Barbie: apareix un nen que abandona el seu gos per quedar-se amb la nena que utilitza la colònia. El missatge subliminal és que pots abandonar al teu amic.
-Oh Brother de Seat: hi ha una família que abandona a la mascota perquè com és massa gran, no hi cap al cotxe. Després es compra un Seat i ja hi caben tots. El missatge és que pots abandonar el que estimes a no ser que et compris un Seat.
Deixo adjunt l'últim anunci d'aquests que he comentat.
La conclusió a la que puc arribar després d'haver vist tots aquests anuncis és que en aquests darrers anys, els publicistes només es preocupen en vendre els productes i els hi és igual inculcar valors incorrectes a la societat. Penso que hauríen de controlar molt més què es diu en els anuncis per poder aconseguir una societat millor.
Moltes gràcies!
Podeu trobar-la obrint aquest link: http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=24198
Després vam veure anuncis de diversos productes:
-La marca Galerias: és un anunci trencador on apareixen nens i nenes sortint de la classe corrent. Explica com de resistent és la roba i associa la felicitat d'acabar les classes amb la música alegre. Converteix en un fet normal el que els nens s'empentin i empentin al professor al sortir de classes.
-Cotxes Golf: associa el fet de tenir un Golf amb tenir èxit i ser feliç. És en blanc i negre per poder veure les coses més clares. La música és clàssica per mostrar elegància. Diu que tots necessitem alguna cosa en què confiar, dóna el valor d'una persona a un cotxe.
-Colònia Barbie: apareix un nen que abandona el seu gos per quedar-se amb la nena que utilitza la colònia. El missatge subliminal és que pots abandonar al teu amic.
-Oh Brother de Seat: hi ha una família que abandona a la mascota perquè com és massa gran, no hi cap al cotxe. Després es compra un Seat i ja hi caben tots. El missatge és que pots abandonar el que estimes a no ser que et compris un Seat.
Deixo adjunt l'últim anunci d'aquests que he comentat.
La conclusió a la que puc arribar després d'haver vist tots aquests anuncis és que en aquests darrers anys, els publicistes només es preocupen en vendre els productes i els hi és igual inculcar valors incorrectes a la societat. Penso que hauríen de controlar molt més què es diu en els anuncis per poder aconseguir una societat millor.
Moltes gràcies!
dilluns, 31 d’octubre del 2011
Com parlar bé en públic
Per la classe de COED del 28 d'Octubre ens vam haver de llegir el llibre Com parlar bé en públic de Joana Rubio i Francesc Puigpelat. Aquí us deixo un resum del més important dels primers 6 capítols.
Cap 1: La importància de la comunicació oral
Es valora molt saber parlar en públic perquè no s'ensenya.
Sis coses sobre els nervis:
-Efecte melic: L'orador es mira el melic i sap que el públic nota el seu nerviosisme. No sempre és cert.
-És normal estar nerviós. Ho provoca l'adrenalina i fa que el cervell vagi més ràpid.
-Bona preparació és millor garantia: un bon guió per cridar l'atenció i anar més confiat.
-Més autoconfiança. Només se'n apren parlant-hi.
-Trucs: respirar lent, beure aigua, somriure...
-Recursos al quedar-se en blanc: reconèixer-ho, fer preguntes.
Cap 2: Com parlar bé en públic
-Improvització i naturalitat: no llegir
-Guió i memòria. S'ha de tenir coneixement i venir preparat.
-El feedback, la mirada. És la influència de la reacció del públic en el discurs. Mirant als ulls del públic es demostra seguretat. Pot provocar saltar-se una part que s'intueix que no interessarà, explicar anècdotes o acudits...
-Importància de la veu:
-Clar, precís i breu
-Amb exemples, comparacions, anècdotes, citacions, refranys, humor...
-Amb figures retòriques com paradoxes, eufemismes, ironies...
-Amb un domini del català (correcció lingüística, dialectalismes...)
Cap 4: El llenguatge corporal
-Actitud: Començar somrient per donar confiança.
-Posició del cos: Donar imatge de seguretat. Dret, peus separats, braços al costat del cos i posició d'equilibri.
-Gesticulació: Dóna energia, convicció i sinceritat. Ha de ser natural, mostrar les mans i evitar tics.
-Mirada: S'ha de mirar a tothom personalment per captar la seva atenció.
-Conductisme (controlar el cos): Si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d'aquella conducta.
Cap 5: Tipus de mitjans audiovisuals
-Informació visual: suport de la paraula i el gest.
-No s'ha d'abusar dels audiovisuals, només són un suport.
-Informació estadística: Hi ha gràfics de barres, lineals i circulars o formatgets.
-Informació no estadística: Els esquemes són fàcils d'entendre.
-Exposicions en power-point: Si s'escolta i es veu, l'efecte serà doble perquè haurà arribat pels dos sentits.
Cap 6: Com preparar un discurs, el guió
El guió d'un discurs és el conjunt d'idees ordenades que es volen transmetre al públic.
Mètode per preparar un guió:
-Aproximació i esquema general: Reflexió sobre el públic, els objectius, les idees principals i els mitjans.
-Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
-Aprendre a pensar: Parlar en públic és pensar en veu alta.
Tècniques per buscar idees. La creativitat:
S'ha de dominar el tema i a partir d'aquí definir, comparar, contrastar, donar causes i efectes i argumentar. Hi ha tres maneres:
-Documentació i coneixement del tema.
-L'estrella, les 6W (what, who, where, how, when, why)
-El cub: Donar resposta a les 6 cares del cub (descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho, argumenta-ho).
Tècniques creatives: El discurs ha de cridar l'atenció, ser interessant i sorprenent. El brainstorming o pluja d'idees preten explorar un tema i trobar idees creatives i originals.
Tècniques per estructurar: Quan tenim les idees, les hem d'ordenar en mapes conceptuals o esquemes lineals.
Tècniques per valorar i sintetitzar: Decidir què és el més important i resumir al màxim.
Saber escoltar: Tant les reaccions del públic com saber què li interessa. Un bon comunicador sap escoltar i dir en cada moment el que és més adient.
Ser positius per agradar més a la gent. Mirar com es diuen les coses.
Moltes gràcies!
Cap 1: La importància de la comunicació oral
Es valora molt saber parlar en públic perquè no s'ensenya.
Sis coses sobre els nervis:
-Efecte melic: L'orador es mira el melic i sap que el públic nota el seu nerviosisme. No sempre és cert.
-És normal estar nerviós. Ho provoca l'adrenalina i fa que el cervell vagi més ràpid.
-Bona preparació és millor garantia: un bon guió per cridar l'atenció i anar més confiat.
-Més autoconfiança. Només se'n apren parlant-hi.
-Trucs: respirar lent, beure aigua, somriure...
-Recursos al quedar-se en blanc: reconèixer-ho, fer preguntes.
Cap 2: Com parlar bé en públic
-Improvització i naturalitat: no llegir
-Guió i memòria. S'ha de tenir coneixement i venir preparat.
-El feedback, la mirada. És la influència de la reacció del públic en el discurs. Mirant als ulls del públic es demostra seguretat. Pot provocar saltar-se una part que s'intueix que no interessarà, explicar anècdotes o acudits...
-Importància de la veu:
- Volum: anar-lo modificant per cridar l'atenció.
- Velocitat: no lent perquè avorreix, ni ràpid perquè confon.
- Vocalització: per entendre-ho fàcilment.
- Actitud: simpatia.
- Entonació
- Gràfics d'entonació
- Respiració: calen pauses i respiració diafragmàtica (agafar aire i portar-lo a l'estómac).
- Silenci: per evitar-lo s'utilitza bé, doncs, és a dir...
-Clar, precís i breu
-Amb exemples, comparacions, anècdotes, citacions, refranys, humor...
-Amb figures retòriques com paradoxes, eufemismes, ironies...
-Amb un domini del català (correcció lingüística, dialectalismes...)
Cap 4: El llenguatge corporal
-Actitud: Començar somrient per donar confiança.
-Posició del cos: Donar imatge de seguretat. Dret, peus separats, braços al costat del cos i posició d'equilibri.
-Gesticulació: Dóna energia, convicció i sinceritat. Ha de ser natural, mostrar les mans i evitar tics.
-Mirada: S'ha de mirar a tothom personalment per captar la seva atenció.
-Conductisme (controlar el cos): Si es modifica una conducta, es pot modificar la causa d'aquella conducta.
Cap 5: Tipus de mitjans audiovisuals
-Informació visual: suport de la paraula i el gest.
-No s'ha d'abusar dels audiovisuals, només són un suport.
-Informació estadística: Hi ha gràfics de barres, lineals i circulars o formatgets.
-Informació no estadística: Els esquemes són fàcils d'entendre.
-Exposicions en power-point: Si s'escolta i es veu, l'efecte serà doble perquè haurà arribat pels dos sentits.
Cap 6: Com preparar un discurs, el guió
El guió d'un discurs és el conjunt d'idees ordenades que es volen transmetre al públic.
Mètode per preparar un guió:
-Aproximació i esquema general: Reflexió sobre el públic, els objectius, les idees principals i els mitjans.
-Recerca d'idees, estructuració i guió definitiu.
-Aprendre a pensar: Parlar en públic és pensar en veu alta.
Tècniques per buscar idees. La creativitat:
S'ha de dominar el tema i a partir d'aquí definir, comparar, contrastar, donar causes i efectes i argumentar. Hi ha tres maneres:
-Documentació i coneixement del tema.
-L'estrella, les 6W (what, who, where, how, when, why)
-El cub: Donar resposta a les 6 cares del cub (descriu-ho, compara-ho, relaciona-ho, analitza-ho, aplica-ho, argumenta-ho).
Tècniques creatives: El discurs ha de cridar l'atenció, ser interessant i sorprenent. El brainstorming o pluja d'idees preten explorar un tema i trobar idees creatives i originals.
Tècniques per estructurar: Quan tenim les idees, les hem d'ordenar en mapes conceptuals o esquemes lineals.
Tècniques per valorar i sintetitzar: Decidir què és el més important i resumir al màxim.
Saber escoltar: Tant les reaccions del públic com saber què li interessa. Un bon comunicador sap escoltar i dir en cada moment el que és més adient.
Ser positius per agradar més a la gent. Mirar com es diuen les coses.
 |
| http://www.libros.universia.es/Libro-COM-PARLAR-BE-EN-PUBLIC/9788496499577/327693 |
Moltes gràcies!
dimecres, 19 d’octubre del 2011
La descripció
Ahir dia 18 d'Octubre a la classe de COED vam parlar sobre la descripció arrel d'una que haurem de fer a alguna companya de classe.
Primerament, definiré la paraula descripció segons el dossier de la Rosa Soler:
La descripció és un model d'organizació del discurs que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges...
En cap moment de la descripció ens diu que hagi de ser una descripció escrita, però sempre tendim a pensar que és escrita.
Em sembla força interessant el fet que hi hagi descripció de moltes maneres més que en les històries o contes. Per exemple, entre altres, cançons com Com un puny de Raimon o Jennifer dels Catarres:
http://www.youtube.com/watch?v=VUjQ2Arc7XI
http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y
poesia com Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol:
http://www.slideshare.net/cristofolferrer/si-parlo-dels-teus-ulls
o vídeos com Summercat, anunci d'Estrella Damm, 2009:
http://www.youtube.com/watch?v=tHzvvWaCcpg&feature=fvst
Moltes gràcies!
Primerament, definiré la paraula descripció segons el dossier de la Rosa Soler:
La descripció és un model d'organizació del discurs que pretén representar lingüísticament a persones, animals, objectes, paisatges...
En cap moment de la descripció ens diu que hagi de ser una descripció escrita, però sempre tendim a pensar que és escrita.
Em sembla força interessant el fet que hi hagi descripció de moltes maneres més que en les històries o contes. Per exemple, entre altres, cançons com Com un puny de Raimon o Jennifer dels Catarres:
http://www.youtube.com/watch?v=VUjQ2Arc7XI
http://www.youtube.com/watch?v=FhJR6OO1X8Y
poesia com Si parlo dels teus ulls de Miquel Martí i Pol:
http://www.slideshare.net/cristofolferrer/si-parlo-dels-teus-ulls
o vídeos com Summercat, anunci d'Estrella Damm, 2009:
http://www.youtube.com/watch?v=tHzvvWaCcpg&feature=fvst
 |
| http://blocs.xtec.cat/teresunellengua/2008/01/26/la-descripcio/ |
Moltes gràcies!
dissabte, 15 d’octubre del 2011
La llengua formal
Divendres 14 d'Octubre a la classe de COED vam comentar un text titulat Diferències entre oral i escrit que parlava, tal i com diu el títol, sobre els diferents tipus d'oral i escrit que hi ha i les diferències entre aquests. Us en faig un breu resum mitjançant diverses taules:
Diferències contextuals:
Diferències textuals:
Això mateix ens va portar a parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal:
-Els trets contextuals són el caràcter no universal i aprenentatge escolar, el fet que és produïda a temps real i amb un context compartit.
-Els trets textuals són que és formal i monologada, informativa, planificada, repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.
-Els trets lingüístics són el paper fonamental del to de veu, el ritme..., l'ocurrènia d'elements díctics (referents a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjecions (per mantenir l'atenció)..., i la vocalització.
Moltes gràcies!
Diferències contextuals:
|
CANAL ORAL
|
CANAL ESCRIT
|
|
Auditiu
|
Visual
|
|
Successivament
|
Simultàniament
|
|
Comunicació espontània
|
Comunicació elaborada
|
|
Immediat
|
Diferit
|
|
Ho escoltem un cop
|
Duren molt temps
|
|
Utilitza molt codis no
verbals
|
Els utilitza poc
|
|
Hi ha interacció
|
No hi ha interacció
|
|
El context és important
|
El context no és important
|
Diferències textuals:
|
CANAL ORAL
|
CANAL ESCRIT
|
|
Tendència a marcar la
procedència dialectal
|
Neutralitzar la
procedència
|
|
Temes generals
|
Temes específics
|
|
Selecció poc rigorosa de
la informació
|
Selecció molt precisa
|
|
Més redundant
|
Menys redundant
|
|
Estructura oberta
|
Estructura tancada
|
|
Pocs estereotips
|
Molts estereotips
|
|
Menys gramatical
|
Més gramatical
|
|
Molts elements
paralingüístics
|
Pocs elements
|
|
Força codis no-verbals
|
Pocs codis no-verbals
|
|
Referències exofòriques
(context)
|
Referències endofòriques
(text)
|
|
Formes pròpies d’usos
espontanis
|
Gairebé no
|
|
Solucions poc formals
|
Solucions formals
|
|
Estructures sintàctiques
simples
|
Estructures complexes i
desenvolupades
|
|
Moltes frases inacabades
|
Absència d’aquestes
|
|
Ordre variable
|
Ordre estable
|
|
El·lipsis freqüents
|
El·lipsis poc freqüents
|
|
Lèxic no marcat
|
Lèxic marcat
|
|
Pocs mots específics
|
Molts mots específics
|
|
Repetició lèxica
|
Elimina la repetició
lèxica amb sinònims
|
|
Proformes i hiperònims
|
Mots equivalents i
precisos
|
|
Tics lingüístics o mots
paràsit
|
Absència d’aquests
|
|
Mots crossa
|
Tendència a eliminar-los
|
|
Freqüent onomatopeies,
frases fetes, refranys...
|
Ús molt escàs
|
Això mateix ens va portar a parlar sobre els trets característics de la llengua oral formal:
-Els trets contextuals són el caràcter no universal i aprenentatge escolar, el fet que és produïda a temps real i amb un context compartit.
-Els trets textuals són que és formal i monologada, informativa, planificada, repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals.
-Els trets lingüístics són el paper fonamental del to de veu, el ritme..., l'ocurrènia d'elements díctics (referents a l'espai i el temps), interrogacions, exclamacions, interjecions (per mantenir l'atenció)..., i la vocalització.
Moltes gràcies!
 |
| http://fondosdibujosanimados.com.es/wallpaper/Hablar/ |
divendres, 14 d’octubre del 2011
Gramàtiques del silenci
Aquest és un resum de COED per grups sobre un text de S. Serrano al llibre La festa dels sentits.
Antigament, la comunicació no verbal no tenia molta importància però amb el temps esdevindria un espai veritablement emergent. En el marc filosofico-religiós la distinció entre el cos i la ment va tenir un paper molt important ja que les úniques activitats realment rellevants eren les mentals, capaces de destil·lar els refinaments més sofisticats. Aquests refinaments tenien sempre el llenguatge verbal com a principal mitjà d'expressió. Però durant els darrers 50 anys, la part del "cos", és a dir, la comunicació no verbal, ha anat emergent en la societat.
Les noves tecnologies, el cinema, la televisió, la publicitat... han empès i engrandit l'interès per explorar els immensos espais d'aquesta comunicació.
Com a domini, el de la comunicació no verbal és ben extens, ja que engloba l'àmplia franja de missatgeria que omple l'espai de totes les nostres sensacions possibles, d'origen, de percepció i processament i interpretació ben divers.
Aquesta forma de comunicació és important per la seva antiguitat, el llenguatge verbal és un "nouvingut" al món de la comunicació, quan ens mirem als ulls correspon a un sistema de signes que posaria les seves arrels fa desenes de milions d'anys, com la missatgeria tàctil, per això té efectes tant contundents.
En el nostre dia a dia trobem moltes situacions en les que rebem estímuls i els donem resposta gairebé sense adonar-nos. A més, de la majoria d'aquest comportament no verbal en tenim una percepció global i instantània. Per tant, el seu impacte és molt efectiu.
La importància quantitativa del llenguatge no verbal és la següent: el llenguatge té una aportació informativa del 7%. Del 93% restant, el 38% és l'aportació informativa de les qualitats de la veu i un 55% de la comunicació no verbal. Després de veure aquesta informació ens fixem en que la major part de la informació que rebem en qualsevol situació és per via no verbal. Aquesta és més efectiva que la comunicació verbal. La cara és l'element més important per mostrar les nostres emocions (una part imprescindible a la comunicació no verbal). Quan estem satisfets d'una interacció comunicativa és que la nostra interacció no verbal ha estat harmoniosa i positiva.
Les funcions principals de la comunicació no verbal són: informar sobre l'estat de les nostres emocions, l'estat general del nostre cos i les nostres actituds. Tot això és molt difícil fer-ho arribar a través del llenguatge, de fet és pràcticament impossible. Amb les cares que fem i el cos en general informem de les nostres actituds.
Una persona empàtica comunica bé, sap escoltar amb tot el cos. La empatia no és un art no verbal, sinó que és una eina estratègica de molt valor.
La comunicació verbal i no verbal es fan una mena de distribució de papers en diverses situacions. Quan informem sobre la realitat exterior, el que passa a fora, fem servir el llenguatge verbal. En canvi, quan presentem la nostra identitat personal, estat d'ànim, desitjos... fem servir els signes no verbals. En molt bona part de l'activitat comunicativa cooperen els dos tipus de comunicació i depenent de la situació fem servir més un tipus o un altre. Es pot donar la situació en el que el discurs verbal i el no verbal es contradiuen. Això passa amb l'engany, la mentida i la dissimulació. Com donar males notícies és un problema per discutir. Hi ha vegades que es diu la veritat però s'amaga una part de la història, hi ha altres cops que hi ha voluntat ferma d'enganyar, de donar una informació falsa. En aquest cas, l'expressió verbal pot deixar traces que ens indiquen la mentida o l'engany.
Els signes de l'engany són variats i complicats. Tot i això, és necessari destacar l'augment de volum, els canvis en els ritmes respiratoris i el canvi de color de la cara. També podem partir de la variació dels ritmes de mirada als ulls. Mentir és cosa difícil, doncs el més habitual és concentrar-te en el que s'està dient i de quina manera, deixant de banda els elements no verbals, que són els que fan deduir que estem davant de la mentida, de l'engany. No prens control de la mirada, ni dels gestos, ni del to.
L'èxit en la circulació de tota la informació que s'intercanvia entre dues o més persones depèn només de les sensacions i els sentits, dos insignificants signes no verbals.
Finalment, arribem a la conclusió que els signes no verbals són la base per poder caminar per la vida, són una eina estratègica de primer a ordre en tots els àmbits possibles.
Moltes gràcies!
Antigament, la comunicació no verbal no tenia molta importància però amb el temps esdevindria un espai veritablement emergent. En el marc filosofico-religiós la distinció entre el cos i la ment va tenir un paper molt important ja que les úniques activitats realment rellevants eren les mentals, capaces de destil·lar els refinaments més sofisticats. Aquests refinaments tenien sempre el llenguatge verbal com a principal mitjà d'expressió. Però durant els darrers 50 anys, la part del "cos", és a dir, la comunicació no verbal, ha anat emergent en la societat.
Les noves tecnologies, el cinema, la televisió, la publicitat... han empès i engrandit l'interès per explorar els immensos espais d'aquesta comunicació.
Com a domini, el de la comunicació no verbal és ben extens, ja que engloba l'àmplia franja de missatgeria que omple l'espai de totes les nostres sensacions possibles, d'origen, de percepció i processament i interpretació ben divers.
Aquesta forma de comunicació és important per la seva antiguitat, el llenguatge verbal és un "nouvingut" al món de la comunicació, quan ens mirem als ulls correspon a un sistema de signes que posaria les seves arrels fa desenes de milions d'anys, com la missatgeria tàctil, per això té efectes tant contundents.
En el nostre dia a dia trobem moltes situacions en les que rebem estímuls i els donem resposta gairebé sense adonar-nos. A més, de la majoria d'aquest comportament no verbal en tenim una percepció global i instantània. Per tant, el seu impacte és molt efectiu.
La importància quantitativa del llenguatge no verbal és la següent: el llenguatge té una aportació informativa del 7%. Del 93% restant, el 38% és l'aportació informativa de les qualitats de la veu i un 55% de la comunicació no verbal. Després de veure aquesta informació ens fixem en que la major part de la informació que rebem en qualsevol situació és per via no verbal. Aquesta és més efectiva que la comunicació verbal. La cara és l'element més important per mostrar les nostres emocions (una part imprescindible a la comunicació no verbal). Quan estem satisfets d'una interacció comunicativa és que la nostra interacció no verbal ha estat harmoniosa i positiva.
Les funcions principals de la comunicació no verbal són: informar sobre l'estat de les nostres emocions, l'estat general del nostre cos i les nostres actituds. Tot això és molt difícil fer-ho arribar a través del llenguatge, de fet és pràcticament impossible. Amb les cares que fem i el cos en general informem de les nostres actituds.
Una persona empàtica comunica bé, sap escoltar amb tot el cos. La empatia no és un art no verbal, sinó que és una eina estratègica de molt valor.
La comunicació verbal i no verbal es fan una mena de distribució de papers en diverses situacions. Quan informem sobre la realitat exterior, el que passa a fora, fem servir el llenguatge verbal. En canvi, quan presentem la nostra identitat personal, estat d'ànim, desitjos... fem servir els signes no verbals. En molt bona part de l'activitat comunicativa cooperen els dos tipus de comunicació i depenent de la situació fem servir més un tipus o un altre. Es pot donar la situació en el que el discurs verbal i el no verbal es contradiuen. Això passa amb l'engany, la mentida i la dissimulació. Com donar males notícies és un problema per discutir. Hi ha vegades que es diu la veritat però s'amaga una part de la història, hi ha altres cops que hi ha voluntat ferma d'enganyar, de donar una informació falsa. En aquest cas, l'expressió verbal pot deixar traces que ens indiquen la mentida o l'engany.
Els signes de l'engany són variats i complicats. Tot i això, és necessari destacar l'augment de volum, els canvis en els ritmes respiratoris i el canvi de color de la cara. També podem partir de la variació dels ritmes de mirada als ulls. Mentir és cosa difícil, doncs el més habitual és concentrar-te en el que s'està dient i de quina manera, deixant de banda els elements no verbals, que són els que fan deduir que estem davant de la mentida, de l'engany. No prens control de la mirada, ni dels gestos, ni del to.
 |
| http://te-comunico.blogspot.com/2011/01/caracteristicas-generales-de-la.html |
Finalment, arribem a la conclusió que els signes no verbals són la base per poder caminar per la vida, són una eina estratègica de primer a ordre en tots els àmbits possibles.
Moltes gràcies!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)